Què volem

Combatents de l’Arc Iris

Per una nova i, també antiga, forma de lluita.

Conta una llegenda dels indis americans, els pocs que van sobreviure a la massacre i que mantenen les tradicions, que quan la terra estigui malalta com ho està ara, malalta de violència, de guerra, d’injustícia, de contaminació, d’odi, l’Arc Iris ens enviarà unes persones combatents per guarir-la.

Aquests combatents lluitaran amb les armes del futur. La intel·ligència, el sentit comú, la raó, la compassió, l’alegria, l’amor. Són les qualitats que fan a les persones dignes i als pobles més feliços.

Cal recordar contínuament Hiroshima i Nagasaki perquè a partir del crim de la bomba atòmica, els exèrcits clàssics queden obsolets i només serveixen per engreixar el negoci de la venda d’armes. No hi ha guerra sense negoci i la violència mortífera ens porta a l’aniquilació de l’espècie humana. D’altra banda, cap exèrcit ens pot defensar d’un atac amb armes ABQ (Atòmiques, Biològiques, Químiques). Si volem sobreviure hem d’aprendre a lluitar d’una altra manera.

Cal ser molt valent i generós per estar disposat a morir i matar per una bona causa, però ens converteix en criminals i fracassem com a persones i com a societat.

Per estar disposats a morir per una causa sense matar ningú, a més de valent i generós cal ser molt intel·ligent. Aquesta intel·ligència pacífica és la que fa avançar a la humanitat.

Sempre han existit aquestes persones combatents de l’Arc Iris: indígenes, camperoles, treballadores, mestres, advocades, filòsofes, religioses i moltes altres, que han mort defensant les seves idees enfront de la tirania, sense matar ningú.

Ara tenim entre d’altres, les Brigades Internacionals de Pau o les activistes de Greenpeace, de Nonviolent Peaceforce i els objectors, insubmisos i desertors de les guerres, que com va dir Einstein “Són els pioners d’un món en pau”.

A Catalunya tenim una magnífica ocasió en convertir-nos en Combatents de l’Arc Iris. El govern del PP va decidir enviar més de cent tancs a la base de Sant Climent de Sescebes. Tots sabem que els tancs fan por i quan s’envien a un conflicte poden produir molta mort i destrucció.

És poc probable que vulguin impedir el referèndum amb els tancs, però és millor estar preparades per evitar sorpreses.

Es tracta d’aprendre dels txecoslovacs quan es van enfrontar de manera pacífica a la invasió de tancs russos el 1968 i de moltes altres lluites, com la de Rachel Corrie per evitar la demolició de cases a Palestina o la de Tiananmen.

La proposta és assumir la por, envoltar-los o posar-nos davant dels tancs amb una bandera blanca, ensenya internacional d’alto el foc, per immobilitzar-los, transmetent un missatge de fermesa pacífica. Plantar cara, sense cap violència. Mostrar que no són benvinguts i que no han de salvar-nos de cap perill. Només volem exercir el nostre dret al vot.

Els txecs ho van fer, improvisadament. Nosaltres per fer-ho, ara podem organitzar-nos amb temps.

Si estem preparades i disposades, la primera batalla que és la de la por, ja la tenim guanyada.

La següent està per decidir.

Pepe Beunza

 

L@S GUERRER@S DEL ARCO IRIS (original en castellà)

Por una nueva, y también antigua, forma de lucha.

Cuenta una leyenda de los indios americanos, los pocos que sobrevivieron a la masacre y que mantienen las tradiciones, que cuando la tierra esté enferma como lo está ahora, enferma de violencia, de guerra, de injusticia, de contaminación, de odio, el arco iris nos enviará un@s guerrer@s para sanarla.

Est@s guerrer@s lucharan con las armas del futuro. La inteligencia, el sentido común, la razón, la compasión, la alegría, el amor. Son las cualidades que hacen a las personas dignas y a los pueblos más felices.

Hay que recordar continuamente Hiroshima y Nagasaki porque a partir del crimen de la bomba atómica, los ejércitos clásicos quedan obsoletos y solo sirven para engrasar el negocio de la venta de armas. No hay guerra sin negocio y la violencia mortífera nos lleva a la aniquilación de la especie humana. Por otra parte, ningún ejército nos puede defender de un ataque con armas ABQ (Atómicas, Biológicas, Químicas). Si queremos sobrevivir hemos de aprender a luchar de otra manera.

Hay que ser muy valiente y generoso para estar dispuesto a morir y matar por una buena causa, pero nos convierte en criminales y fracasamos como personas y como sociedad.

Para estar dispuest@ a morir por una causa sin matar a nadie, además de valiente y generoso hay que ser muy inteligente. Esa inteligencia pacífica es la que hace avanzar a la humanidad.

Siempre han existido es@s guerrer@s del arco iris, indígenas, campesinos, trabajadores, maestros, abogados, filósofos, religiosos y otros muchos, que han muerto defendiendo sus ideas frente a la tiranía, sin matar a nadie.

Ahora tenemos entre otros, las Brigadas Internacionales de Paz o l@s activistas de Greenpeace, de Nonviolent Peaceforce y los objetores, insumisos y desertores de las guerras, que como dijo Einstein “Son los pioneros de un mundo en paz”.

En Catalunya tenemos una magnífica ocasión en convertirnos en gerrer@s del Arco Iris. El gobierno del PP decidió enviar más de cien tanques a la base de Sant Climent de Sescebes. Todos sabemos que los tanques dan miedo y cuando se envían a un conflicto pueden producir mucha muerte y destrucción.

Es poco probable que quieran impedir el referéndum con los tanques, pero es mejor estar preparad@s para evitar sorpresas.

Se trata de aprender de los checoslovacos cuando se enfrentaron de manera pacífica a la invasión de tanques rusos en 1968 y de muchas otras luchas, como la de Rachel Corrie para evitar la demolición de casas en Palestina o la de Tiananmen.

La propuesta es asumir el miedo, rodearlos o ponernos delante de los tanques con una bandera blanca, enseña internacional de alto el fuego, para inmovilizarlos transmitiéndoles un mensaje de firmeza pacífica. Plantar cara, sin violencia alguna. Mostrar que no son bienvenidos y que no deben salvarnos de ningún peligro. Solo queremos ejercer nuestro derecho al voto.

Los checos lo hicieron, improvisadamente. Nosotros para hacerlo, ahora podemos organizarnos con más tiempo.

Si estamos preparad@s y dispuest@s, la primera batalla que es la del miedo, ya la tenemos ganada.

La siguiente está por decidir.

Pepe Beunza